08 ag. saviesa
La saviesa.
És un atribut de l’ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció. També pot dir-se que la saviesa és la capacitat d’utilitzar el coneixement de manera intel·ligent i noble. En un sentit, és el cúmul de coneixement que tota persona posseeix sobre els temes que domina. En els seus orígens, però, la paraula no estava lligada amb la possessió de coneixements, sinó que significava simplement assaborir i gaudir de la veritat. Per a obtenir la saviesa és necessari desitjar-la. La saviesa es pot adquirir per consells o per l’exemple dels altres.
Intel·ligència i saviesa no són el mateix.
La intel·ligència pot ser aplicada per a fins nobles o, per contra, per manipular, conspirar, trair o gestar l’acció més sofisticada amb una fi perversa. Així mateix, també pot orientar-se cap als fins més nobles i elevats.
La saviesa, per la seva banda, es vincula amb el sentit més autèntic de la bondat; sempre ha tingut aquesta connotació carregada de bon fer, d’humanitat i d’un sentit d’espiritualitat on inspirar a altres a conrear bones accions.
La saviesa és l’art de saber què és el que més importa en cada moment, i en aplicar adequades respostes i estratègies per brinddar-nos benestar a nosaltres mateixos i sobretot, als altres.
“La veritable saviesa està a reconèixer la pròpia ignorància”.
-Sócrates-
Sal de Mar, Agost 2018.
