12 juny Què dius?
La comunicació no verbal
La comunicació no verbal és un camp interessant i molt ampli, suposa el 93% enfront del 7% de la comunicació verbal i és un aspecte fonamental del qual no tots som conscients. La comunicació no verbal no només inclou els gestos, o la postura del cos humà, sinó que és un camp molt ampli: el contacte visual o el tàctil, la conducta olfactiva, les característiques físiques de l’interlocutor i els objectes que porta i la seva vestimenta, els factors de l’entorn, el parallenguatge, … Tots aquests són exemples d’aspectes que s’inclouen en la comunicació no verbal i que no sempre es tenen en compte.
Doncs bé, gran part de l’èxit que pugui arribar a aconseguir una persona dependrà no només que aconsegueixi transmetre la idea, sinó que aconsegueixi que li creiem. Per a això ha de transmetre el missatge tenint en compte tots els aspectes de la comunicació, no només tenint clar que és el que diu, sinó com ho diu.
Per tant és imprescindible que un personatge públic, conegui aquest camp i el domini el millor que pugui. És evident que hi ha persones amb habilitats comunicatives més desenvolupades que altres, però amb treball i constància es pot aconseguir ser tot un expert.
No obstant això, controlar i dominar la comunicació no verbal no és tan difícil, tan sols es necessita tenir les habilitats comunicatives adequades, treballar molt en això, constància i tenir ganes d’aprendre. Un bon exemple d’això és sens dubte Barack Obama. Ha marcat tota una revolució pel que fa a comunicació política. Fins llavors, la comunicació política es dirigia en un sol sentit, es centrava només en la paraula, d’una manera freda i mecànica donant un missatge molt pla.
És per això que és important controlar la comunicació no verbal.
Consells i pautes per tenir un major èxit comunicatiu i que sempre cal tenir en compte són:
Controlar la mirada: no tenir una mirada perduda, sinó més aviat ferma i expressiva.
Triar bé el vestuari: tenir en compte on es va a realitzar l’acció comunicativa, el context, el públic i el missatge. Ha d’estar d’acord amb el que es vol dir, sense que la vestimenta deixi de ser còmoda.
Cerca el lloc idoni: trobar la ubicació més adequada que afavoreixi la comunicació.
Fer servir la nostra respiració i to de veu: la veu suposa el 38% en la comunicació.
Evitar la monotonia i controlar el parallenguatge: la vocalització, l’entonació i el timbre de la veu.
Evitar moviments excessius dels braços o mans: cal gesticular, i els gestos han d’anar en paral·lel amb les paraules, però sense excedir-se, ja que pot despistar al receptor.
Moure de manera natural en l’espai de què disposem: sempre que es pugui, però de la mateixa manera que els gestos no cal abusar.
Somriure: molt important, tenir un bon somriure i treballar-hi perquè sigui el més natural possible.
Evitar llegir: conèixer el discurs, saber sobre el que es va parlar i tenir-ho ben treballat per aconseguir naturalitat en el missatge.
Conèixer i controlar les nostres emocions: cal evitar certes expressions negatives i potenciar les positives per completar el discurs.
Prescindir de barreres: per crear un ambient més proper amb el públic és recomanat no ubicar darrera de faristols, taules o altres barreres que dificultin la comunicació amb l’audiència.
Aquestes són algunes pautes que cal tenir en compte, però cal no oblidar que la comunicació no verbal és un camp molt ampli que engloba molts més aspectes i tots ells afecten la comunicació. Depèn del locutor que aquests aspectes siguin favorables i beneficiïn al seu discurs, de manera que aconsegueixi una major eficàcia, credibilitat i força per aconseguir els seus objectius per assolir l’èxit.
És a les nostres mans crear el discurs perfecte per aconseguir l’èxit en la comunicació.