10 des. Poder de l’observació

L’observació és l’adquisició activa d’informació a partir del sentit de la vista.

Es tracta d’una activitat realitzada per un ésser viu (humans, animals, etc.), que detecta i assimila els trets d’un element mitjançant els sentits com a instruments principals.

Observar no és simplement mantenir l’atenció en un determinat objecte o fenomen. Observar és “estar en percepció”, i així poder detectar fets rellevants a determinats fins. La importància d’observar no està en el que veiem, sinó en el que pensem i fem amb el que veiem i percebem.

L’observació és una poderosa i reveladora eina que ens permet aprendre i reaccionar al que passa amb molt més gran tacte, prudència, o avantatge. L’observació és com una llum en les tenebres, perquè observem no només amb els ulls, sinó amb tots els sentits, amb els sentiments, amb la intuïció, la sagacitat i la perspicàcia.

Observant aprenem a diferenciar l’aparent de la realitat, a llegir “entre línies”, a veure el subjacent, el veritable significat de les coses, les causes i no els efectes. Observar és veure amb els ulls de l’ànima i no amb els ulls del cos que s’enlluerneni es deixen portar per l’halo o la manca d’halo de les persones i de les coses. Observant, observant sempre, podem trobar l’or que no brilla i la veritat que no es revela.

“El món està ple d’obvietats que ningú observa” Sherlock Holmes.

Sal de Mar, desembre 2019.