28 març La paciència

La paciència és la capacitat mental que permet ajornar i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats.

La paciència es posa a prova amb provocacions alienes (reals o suposades), que augmenten les possibilitats de desfermar una reacció immediata i no esperar per obtenir un major guany (impulsivitat).

La paciència no és precisament un dels cultius que més tingui cura aquesta societat actual. No obstant això, ser impacients ens porta patiment i insatisfaccions, ja que no ens permet gaudir perquè estem sempre pensant en el futur i, quan aquest arriba, poques vegades és suficient perquè seguim pensant en el següent futur.

“El temps és or”, és un lema que ens indica que no hi ha temps per perdre. Sembla que hem estat programats per fer i fer, sense permetre’ns parar, perquè perdem temps, i potser diners. Això ens fa viure a ritme frenètic, sobrepassant els límits de la salut.

Hem convertit la nostra societat en el món del “Ja”. No podem esperar a demà, ni a arribar a casa, ni a veure una persona … Tot ens va indicant que hem de resoldre-ho ara i vam acabar fent coses “Ja”, de manera poc premeditada, com una manera d’alliberar-nos de l’ansietat. Ens cal paciència.

La paciència és una actitud necessària per viure en l’aquí i ara, gaudint del moment present, vivint, sentint i sent conscients d’aquest. Per a això, cal potenciar les actituds que ens centren en cada moment que vivim.

Ser pacient és saber esperar que arribin les oportunitats. També és saber aprofitar-les des del moment present en què ocorren, ni abans ni després. Ser pacient és observar la vida i aprendre d’ella, al ritme que ens marquen els ritmes naturals.

Una paciència, la qual hem de tenir, i molta, en aquests dies que ens ha tocat viure amb aquest malson del coronavirus.

«La paciència és la fortalesa del feble i la impaciència, la debilitat del fort.»

-Immanuel Kant-

Sal de Mar. març 2020.