21 set. El mitjó i la tomata

No et recordaves que tenies hora amb el metge però, per sort, te’n recordes just a temps! I, tot de cop, et trobes amb calçotets i mitjons, davant la bata blanca de la metgessa quan t’adones que una estupenda «tomata» deixa entreveure una ungla gruixuda que us saluda amb ironia.

Això mateix li va passar al President del Banc Mundial, Paul Wolfowitz, en una visita a Turquia a principis de l’any 2007, quan es va haver de descalçar abans d’entrar a la mesquita «Selimiye». Les càmeres van captar la imatge d’un dels homes més poderosos del món en vestit jaqueta i mitjons foradats.

És quelcom que pot passar i passa! Si, passa molt sovint o, si més no, més del que seria desitjable, oi? Portar un forat al mitjó, o pitjor encara un a cada mitjó, sempre dona, com a poc, una imatge de deixadesa. Sigui quina sigui la teva professió o entorn social, aquesta no és la millor fotografia per deixar en el record. En vestir-nos i descobrir aquest signe evident de què aquesta peça ja ha complert amb la seva tasca, hauríem, immediatament, de passar la parella a millor vida però, no sé si és per mandra o per què és, que acabes sortint amb els mitjons foradats amagats dins les sabates.

En els anys 40-50, portar «tomates» als mitjons i a diferents peces de vestir era quelcom habitual fins que la mare o l’àvia et sargien el forat amb aquell ou de fusta que ara no es troba en gairebé cap llar. Però, avui dia, per començar la mare encara treballa i l’àvia no para a casa entre viatges i activitats així que a qui li queda temps per sargir mitjons?

Actualment trobem en el mercat peces de diferents qualitats i preus molt diversos a l’abast de totes les butxaques així que, tan sols és una qüestió de què la propera vegada que et trobis cara a cara amb un poderós forat t’acomiadis d’ell per sempre. Si no tens temps, memòria o ningú a prop que en tingui, sempre podràs esperar els socorreguts mitjons que cauen per nadal.