18 ag. DESCONNECTAR PER RECONNECTAR

Molts arribem a l’època de vacances amb la sensació de necessitat, com arribant per fi a la línia de meta on poder deixar-se caure per esgotament. Com volent desconnectar per connectar. Les vacances arriben com una glopada d’aire fresc i necessari després d’uns mesos de molta intensitat.

Ens trobem en una situació constant de preocupació pel virus. La incertesa econòmica, el canvi d’estil de vida i rutines amb el confinament, els canvis que vindran …, fan que aquest període de vacances es presenti més essencial que mai. Però, ¿en què consisteixen “les vacances”?. Sembla que la paraula estigui associada a viatjar, la platja, aglomeracions, trencar amb / oblidar hàbits i rutines, etc. I després tornar i comentar amb amics, família o companys de treball que “necessitem unes vacances de les vacances!!
Desconnectar per connectar.

Igual que aquesta pandèmia ens ha fet replantejar el nostre estil de vida, i la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres, també ens pot ajudar a analitzar aquesta manera en la qual ens hem acostumat a “desconnectar”.

Solem relacionar les vacances amb la desconnexió i la recàrrega d’energia, però, és el que fem en realitat? Arribem amb les energies justes fins a dalt de càrregues i responsabilitats, i ens dirigim a unes vacances fins a dalt de càrregues i responsabilitats. Només vam canviar l’escenari i els protagonistes. Com podríem aprofitar aquesta oportunitat i “obligació” de canviar el nostre concepte de vacances i trobar una manera real de desconnectar i recarregar?

Per a les persones que treballen en l’àrea de la salut amb una quasi plena dedicació a l’ajuda i acompanyament dels pacients, aquesta “recarrega” és molt necessària. Imprescindible. I a hores d’ara amb més raó que mai després d’aquests intensos i esgotadors primers mesos del 2020. Hores i hores de treball, dies d’incertesa, descontrol, cansament, riscos, pors, dubtes … i la pila cada vegada més baixa. S’encén el llum vermell: “Si us plau, recarregui!”. Cada dia es fa més difícil acompanyar, ajudar, donar més de si quan no hi ha energies ni reserves. En coaching s’utilitza l’expressió “no pots donar el que no tens”.

En les professions d’ajuda és més que imprescindible tenir per poder donar. No per fer més i més, i per donar i donar s’aconsegueixen millors resultats ni s’ajuda millor. La millor ajuda que podem donar-nos a nosaltres, a les persones que ens envolten i a les persones que estan sota la nostra cura és cuidar-nos primer a nosaltres mateixos. Des d’aquesta posició és quan som veritablement poderosos i podem actuar. Un cop reposada la bateria, estarem preparats per a “donar el que ara sí que tenim”. I podrem ser com l’home protagonista del següent conte. Un home que ho dóna tot per ajudar amb un objectiu clar: centrar-se en el que sí que pot fer, i a qui sí que pot ajudar. Un pas darrere l’altre …

Sal de Mar, agost 2021.