02 nov. És tan important la primera impressió?

La setmana passada us vaig comentar que al programa de “Cultura de Brand“ vam estar parlant sobre les primeres impressions i avui vinc a aprofundir una mica més sobre el tema.

Llavors, és tan important la primera impressió?

A qui no li ha passat que quan et presenten a algú per primera vegada al cap d’uns segons, sense saber molt bé la raó, acabes fent una valoració sobre el caràcter d’ell o ella?. No necessites ni un minut. La seva aparença, els seus gestos, la seva postura, la seva veu… petits detalls que conformen una imatge que acabes catalogant d’una manera o un altre. Pot ser que et sorprengui, però els estudis ens diuen que en general, les persones som bastant bones en aquestes breus anàlisis que perfilen les primeres impressions. D’aquí que molts presumeixin de “fitxar” a la gent des de la primera….

Les persones necessitem fer avaluacions instantànies per prendre decisions al moment. En certa manera aquestes anàlisis aparentment tan ràpids, tenen molta relació amb la nostra personalitat, amb les nostres pors i també amb les nostres necessitats. Bé és cert que disposem d’aquesta part instintiva –i gairebé irracional- que ens indica a l’instant si alguna cosa és inofensiu o amenaçador, però també pesa molt nostra pròpia experiència.

Pot ser que una persona polida i ben vestida et sembli antipàtica i superficial, pot ser que prefereixis una imatge una mica més informal perquè et dóna més proximitat i seguretat. Trets que tenen molt a veure amb la nostra personalitat, i el nostre estil particular. Podríem dir doncs que el nostre cervell està programat per arribar a una ràpida conclusió amb molt poca informació.

Sigui com sigui, habitualment disposem de molt poc temps no solament per analitzar a uns altres, sinó per donar nosaltres mateixos una bona impressió. Una primera impressió de menys d’un minut, triga 5 anys a canviar-se, és per aquesta raó que hem de tenir cura de la nostra aparença envers els altres.

Fa un temps em vaig trobar amb el cas d’una professora d’infantil, la qual va demanar-me ajuda perquè els seus petits alumnes ploraven quan se’ls apropava. Per a una professora la qual ha estat estudiant de valent per a poder dedicar-se a ensenyar, que és el que més li agrada, que els nens no se li acostessin era dur. Aquesta noia acostumava a vestir amb tons foscos com negres, marrons o blaus i això conjugat amb les seves faccions dures i una cabellera negra com el carbó, feia que no transmetis gens de tendresa i alegria per als nens. Tot va canviar quan es va canviar el color de cabell i es va buscar una línia de roba més alegre i acolorida.

Amb tot això vull dir que el tema de les primeres impressions, probablement és una qüestió en la que no ens parem massa a rumiar, però hauríem de tenir més cura amb nosaltres mateixos i pensar que tot compta a l’hora que la gent s’endugui una bona imatge de nosaltres. No serveix només amb ser una bona persona, riure i fer gracietes a tothom si després amb la nostra vestimenta mostrem una despreocupació que queda reflectida en la mala combinació de les peces de vestir o en la roba bruta, arrugada o gran.

Aquest i molts altres més temes us esperen a la meva secció de cada dissabte a Radio Cornellà “Cultura de Brand“ .

Una abraçada!